El senyor Anton Ferrer de la Foradada és el primer membre de la família que apareix documentat l'any 1586 al llibre 333 dels capbreus del benefici de Nostra Senyora de Vilarnau, que era la verge que ostentava culte a la desapareguda capella de la Foradada.
Un dels seus descendents, el senyor Antoni Rovira de la Foradada formava part del govern municipal en el moment de la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats, l'any 1764.
Segons Maria i Lluís Forns Santacana, aquesta masia rep el nom de la Foradada perquè "foradaren" la riera de Noia per modificar el seu curs, vers el segle XVII. Aquest canvi del curs de la riera provocà l'erosió de la riba dreta i una esllavissada de les terres que va comportar la destrucció de la capella de Sant Miquel de la Foradada, d'origen romànic.
Segons Carles Querol, en canvi, l'esfondrament de la petita muntanya on s'ubicava la capella de Sant Miquel de la Foradada fou originat per l'erosió natural del riu Anoia, no al segle XVII, sino entre els anys 1731 i 1740.
