La Font Grossa
Centelles

Osona
Torrent de la Llavina
Emplaçament
A 300 metres al sud-oest del Molí de la Llavina
498

Coordenades:

41.78412
2.22704
435769
4626096
Número de fitxa
08067 - 187
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Contemporani
Popular
Segle
XVIII-XIX
Es desconeix
Estat de conservació
Bo
Tot i el seu bon estat de conservació, el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
C.C.A.A. Núm. 9
Accés
Fàcil
Científic
Titularitat
Privada
08066A006000150000UF
Autoria de la fitxa
Jordi Petit Gil

El jaciment es troba situat al costat de la Font Grossa, al juny de 2005 es van descobrir un empedrat i dos espais per foc, estructures que fan pensar en un punt antic de tractament de la llana. De la pedra de la muntanya sortia aigua i s'hi van trobar dues canalitzacions paral·leles que desembocaven a dos estructures relacionades entre sí. Cadascuna tenia un fogó i una pica o cubeta annexa a un dels canals, tot interconnectat per un empedrat i delimitat pels murs de la terrassa on se situa el camí. Abans del segle XIX ja funcionava algun dels canals de rec per abastir els molins i en una segona fase (també anterior al segle XIX) ja funcionaven aquelles estructures (els dos canals, les cubetes i pica i un fogó per escalfar l'aigua).
La tercera fase del jaciment correspondria a les reformes de les estructures, es va pavimentà el rentador de llana per mantenir neta la zona de treball. Posteriorment es construí un nou fogó sobre l'empedrat.

Antigament en aquell indret es tractava la llana per part dels paraires, un dels gremis més rellevants de Santa Coloma de Centelles amb més de 30 famílies treballant-hi a mitjan del segle XVI. Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rossell i Llavina amb la vila de Santa Coloma. Posteriorment i segons la història oral a la Font Grossa, cada diumenge les dones del poble hi anaven a rentar roba, ja que entre setmana havien d'anar a treballar a la fàbrica. Just davant de la font es veuen les pedres més planes que feien servir per al rentat.

- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles.
- RODÓ, Núria (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a la Font Grossa. Centelles. ASAP. (Inèdit)
- Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.

Descarrega PDF