La Font com a topònim domina d'entorn i genera certes confusions pel que fa als orígens. Molt propera al barri de la Font i a la zona de Les Graus; el Camp de sobre la Font o la Plana de la Font que envolten la masia de les Graus deuen el seu nom a la font que hi ha a la hisenda. D'altra banda les Vinyes de la Font i del Barranc de la Font no queda clar a qui deuen l'origen. A la Font d'en Rovira li hem de suposar l'origen toponímic del barri així com de la casa anomenada la Font i de Cal Jaume de la Font. Preguntant a la casa de la Font, el Sr. Pere Rovira aclareix alguns dubtes. Contràriament al que puguem pensar, res té a veure el seu cognom amb la font. Així doncs, comenta que antigament molta gent de Vilobí, pobra amb aigua, venia a buscar l'aigua a aquesta font de la qual "n'havien de refiar" comenta. Sembla que l'origen del nom ve de l'antic nom del propietari a qui el seu avi va comprar aquestes terres. El seu avi es deia Pere Raventós i va comprar la finca el 1899 i així ho reflexa una pedra sobre la font, on hi ha gravades les seves inicials i l'any. La casa era originàriament un magatzem on aquest antic "marer" - que tractava amb mares i tartrà- hi desava els estris. Més endavant, recorda - hi va fer els dalts, perquè les ties, quan venien a festa major a Vilobí li preguntaven que on s'havien de canviar. Abans la gent que anava a festa major es canviava, duien les sabates bones a part i abans d'entrar s'arreglaven. Fins llavors la font era un simple galet, així doncs, aquell any es va arreglar la font tal i com la coneixem, tot i que, posteriorment, el seu net també hi realitzà algunes restauracions.
