Sota uns arbres atapeïts i florits a la primavera i una bassa plena d'aigües verdoses, està rodejada del remor constant que fan els tres galets que ragen sense descans. La bassa de mitja lluna, presideix el centre d'una glorieta alçada uns quatre pams d'obra, coberta per un garbuix de ferros rovellats i humits que aturen la vegetació. Dos fonts, una al costat de l'altre, l'alimenten. Una tercera font buida la bassa i aboca l'aigua avall, cap el torrent on hi ha una altra toll. Una barana senzilla, de ferro també, volta la bassa, i un claustre d'arcs metàl·lics permet rodejar-la tot passejant sota un sostre fa anys ple de roses. És una llàstima que no conservi el seu esplendor. Un es pot imaginar com devia ser. Segurament, un magnífic lloc de primavera per a retirar-se una estona a llegir o meditar, apartat del tràfec diari al mas Romaní.
