Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Festa Major de Sitges se celebra el dia del seu patró, Sant Bartomeu, el 24 d'agost. Les festes s'inicien dies abans amb la lectura del pregó des del palau Maricel, a càrrec de la persona designada per la comissió organitzadora. A les 12 del migdia del dia abans de Sant Bartomeu, les colles de grallers inicien una desfilada des del capdavall del carrer de Sant Francesc fins a la Casa de la Vila. La peça protagonista de la desfilada és la del toc de matines. La tarda de la vigília de Sant Bartomeu la processó cívica (dita així perquè les autoritats eclesiàstiques no hi participen) recorre els carrers de la vila. És encapçalada pels balls populars, seguits del penó de Sant Bartomeu, el tabernacle amb la imatge del sant i les autoritats civils, i el tanca una banda de música. A la nit té lloc el castell de focs sota de l'església parroquial a La Punta, i en acabat es dóna pas a una curta cercavila de balls populars que baixa les escales de la Punta a la llum de bengales. Al mateix temps, té lloc al passeig de la Ribera una ballada de sardanes i un ball amb música d'actualitat. A l'últim quart del segle XIX s'incorpora el concert de música que substitueix el llevant de taula, i cap al 1910 s'hi incorporarà un altre concert, el del vermut. Aquests dos concerts són organitzats per les dues societats centenàries de Sitges, la Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense, i alternen el concert de la banda i el de la cobla. L'inici oficial de la Festa Major és a les dues del migdia del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost); en aquesta hora a la platja són disparats 21 morters, les campanes de l'església parroquial repiquen, es ballen sardanes al Cap de la Vila i els balls populars surten al carrer, junt amb els gegants i el bestiari, per acabar ballant davant la casa de l'alcalde i a l'hospital de Sant Joan Baptista.
D'uns anys ençà i com a cloenda dels actes oficials de la Festa Major, té lloc una ballada de sardanes dies després de la Festa de Sant Bartomeu. L'acte acaba amb uns focs artificials i la degustació de coca i malvasia.
Història
El 1839, es dissolgué la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que fins llavors havien estat els organitzadors de les festes patronals. Al agafar el relleu el comú, es produïren alguns canvis, entre d'altres, la organització de la processó cívica.
Diferents etnògrafs creuen que l'origen del castell de focs es troba en ritus antics de purificació, amb la idea d'allunyar mals esperits de la vila. En un primer moment, l'espectacle de foc es feia al carrer de Primer de Maig, però des de 1894 es fa al Baluard. La revetlla que se celebra a continuació data de 1894 i, per voluntat del jovent del poble, més endavant va esdevenir un ball de gala patrocinat pels americanos amb la col·laboració de les entitats privades de la vila, que a l'hora oferien concerts i funcions teatrals. Al capvespre era costum que els pagesos dels voltants de la vila instal·lessin parades de síndries i melons a la Ribera. Hi ha d'altres actes propis de la Festa Major de Sitges i que han caigut en desús, com ara la subhasta dels balls populars i de la banda de música, per decidir qui els ballava o quina banda tocava. L'última subhasta data de 1972. També era costum anys enrere que el consistori lliurés a les famílies més necessitades de la vila uns bons per proveir-les de pa, arròs i carn. I es celebraven també dos actes religiosos més, les anomenades completes i les vespres. El llevant de taula també fou substituït; es tractava d'una pràctica per aconseguir ingressos per pagar en part la Festa Major; data del 1598, i consistia en que els administradors de la confraria voltaven la vila en cercavila en busca dels donatius dels vilatans, que si satisfeien a la confraria, la confraria els regava la casa amb perfum.
Bibliografia
AAVV (2001). "Sitges, l'encant de la tradició". Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges.