La Farinera

Rellinars

Antic molí fariner, ubicat al vessant hidrogràfic dret de la Riera de Sanana, al sud-oest del municipi. Per accedir-hi s'hi pot anar des de Castellbell i el Vilar, pel camí del Viladoms de Baix, tot travessant la línia fèrria dels ferrocarrils de Barcelona a Manresa o bé des del Camí del Planet, en terme de Rellinars.
El conjunt arquitectònic consta de l'edifici moliner, la bassa, una sèquia i les restes d'una resclosa, ubicada més amunt. L'edifici moliner és de planta rectangular, parcialment excavat a la roca, per obtenir el pendent necessari que permet baixar amb força l'aigua provinent de la bassa. Constava de la sala de rodet, carcabà, obrador i estances per al moliner amb un total de tres plantes. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Els paraments alternen la pedra autòctona amb el maó. S'hi accedeix des de la façana de migdia, de la qual destaca la llinda, molt ben repicada, al centre de la qual hi ha una creu gravada amb les inicials (part superior)del nom i cognom del propietari "J / G"; al centre l'any de construcció de l'edifici (1896) i a la part inferior les inicials del constructor "FET FF". Està col·locada damunt de brancals fets en maó. Totes les obertures segueixen el mateix cànon de simetria, construïdes amb brancals, volta i ampit de maó, a excepció d'una de les obertures de la planta pis que ha estat modificada modernament. La façana orientada a ponent està arrebossada amb morter de calç. Destaquen els dos finestrals amb balconera i barana de ferro senzilla. A mà esquerra d'una d'elles, al costat de la politja hi ha un emmarcament en el mur on s'hi pot llegir "Año 1896". Al voltant del molí hi ha tot un seguit d'edificis annexos que s'han anat construint en funció de les necessitats de la casa (porxos, corts, galliner, caseta pels gossos, etc.)
La bassa està situada al nord-oest. Actualment presenta una planta rectangular i l'aigua s'aprofita pel reg de l'horta, però antigament aquesta construcció tenia unes dimensions més grans, com així es pot veure en l'ortofoto de l'any 1946 de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L'aigua que omplia la bassa provenia principalment de la Riera de Sanana que en un revolt que fa una mica més amunt (coordenades X408230/Y4608361/H252) tenia una resclosa que conduïa l'aigua a la sèquia, que s'iniciava en aquest mateix indret i que encara és perfectament visible. Després d'uns metres de recorregut es trobava per sobre de la confluència amb el Torrent de l'Alzina (que n'és un important afluent) i a través d'un petit aqüeducte baixava per sobre de la llera dreta de la Riera de Sanana fins a trobar el canal de la bassa.