La Coromina
Sant Martí d'Albars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Coromina està situada a prop de la riera Lluçanès al sud-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions constituïda per un volum central i diferents cossos adossats a banda i banda, de diferent nivell de teulada, que juntament amb un mur de pedra tanquen, a través d'una gran portalada, un pati central. El volum principal està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de pedra irregular amb ciment a les juntures i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i cinc graons de formigó d'accés. A l'esquerra hi ha una finestra de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures, destaca la finestra central, situada sobre el portal, de majors dimensions i emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, i la finestra de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes també hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat.
La façana est, parcialment coberta per cos adossat, presenta quatre finestres, dues al primer i dues a les golfes. Destaquen les dues finestres de les golfes, que estan emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i la finestra dreta del primer pis emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda decorada amb una secció triangular ondulada, on s'hi ubica un motiu esculturat que fa referència a un rostre humà.
La façana nord presenta un sòcol de pedra natural a la part esquerra i nou obertures disposades irregularment entre les que destaquen dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una d'elles bisellada, al nivell del primer pis.
La façana oest està coberta per un cos que ocupa pràcticament tot el parament.
Història
La Coromina apareix documentada per primera vegada l'any 1154, quan Bernat Guillem de Lluçà deixa en testament a la seva església el mas Coromina amb destinació de la sagristia.
També està documentada l'any 1382, quan Maria, filla de Bernat de la Coromina, s'esposà amb Berenguer de Codines, hereu de Codines de Sant Boi de Lluçanès. El mas era tingut en domini del sagristà del monestir de Lluçà. És a partir de 1612 que el mas segueix el mateix camí que la masia Vilatammar, pertanyent com a propietat d'aquesta, passant a formar part de la família Alemany i Descatllar. Més endavant passaria a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata.
Bibliografia
MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990
PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997
