Al costat del camí que va de can Fontanals a Sant Sebastià dels Gorgs, es troba aquesta masia de tipus basilical, composada de planta baixa, pis i golfes, a més de les edificacions annexes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Té a l'exterior, finestres amb ampits de pedra al primer pis. A les golfes s'obre una galeria de finestres d'arc de mig punt. Annexos hi ha diversos edificis d'ús agrícola (INVENTARI, 1986: 25). Es poden distingir dos cossos, el principal, amb forma de masia del tipus basilical, i un altre, de principis del segle XX, edificat a la part posterior, que presenta una planta molt allargada amb sis eixos verticals. Per dins no es distingeix el canvi d'edificació, llevat d'un petit canvi de forjats que es resol mitjançant un petit graó. La façana principal correspon a la tipologia tradicional de mas del XVIII, i presenta un rellotge de sol en mal estat de conservació darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de construcció de la façana. De l'interior de la casa i annexes destaquen el forn de pa, que es troba tapat, l'estable amb les menjadores dels animals, el celler que es troba complert amb els sòcols i a sobre d'ells les grans botes de cèrcols de ferro, així com les eines i estris propis d'aquesta feina. A la primera planta hi ha cups rodons. Destaquen l'habitació coneguda com "l'hospital", amb un petit punt de llum, on vivien els collidors temporers. Completen els elements d'interès patrimonial de la casa, els festejadors a les finestres principals, una antiga comuna a la sala, o a l'habitació de la farina, que té la boixa del vi. La casa va ser ampliada, probablement, a inicis del segle XX i en aquesta ampliació les habitacions tenen estructura d'alcova. Es conserva una interessant fotografia del començament del segle XX dels masovers Magadalena i Jaume Peixó, que està localitzada davant la casa. Hi ha altres construccions annexes com la pallissa, dependències pels animals i un pou amb dipòsit datat el 1914. A prop hi ha un bosc, conegut com el bosc de la Caseta, que aprofita la zona humida que genera el torrent d'Avinyó que corre a prop de la casa, i davant mateix de la façana creix un lledoner monumental que es contempla en fitxa apart.
