La Casa Nova - Manso Carboner - Manso Casanova
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat envoltat d'un jardí tancat i format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici principal presenta una coberta holandesa de teula àrab amb barbacana de fusta i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit per un voladís esglaonat de teula àrab, amb solera de rajoles vidrades acolorides. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars triples decorades amb esgrafiats superiors (a mode de gerres amb garlandes). A la segona planta hi ha un únic finestral d'arc de mig punt amb balaustrada d'obra i esgrafiat inferior. Adossats a la banda de llevant hi ha dos volums. El davanter està cobert per una teulada de dues vessants i distribuït en dues plantes, amb una galeria de grans arcs de mig punt al superior. Darrera d'aquest hi ha una alta torre amb coberta de teula àrab a quatre vessants i distribuït en tres nivells. Destaquen les obertures triples d'arc de mig punt del pis superior. Dos volums més s'adossen a la construcció principal per la banda de ponent. Consten de planta baixa i pis, i estan coberts per terrats superiors delimitats amb baranes d'obra. També compten amb obertures rectangulars, algunes de les quals tenen esgrafiats decoratius superiors de la mateixa factura que els anteriors. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.
En origen, les obertures comptaven amb voladissos superiors de teula àrab que han estat retirats (s'observen les reformes efectuades a la part superior de les mateixes). El 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació.
Història
L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig a principis del segle XX i construït damunt d'una antiga masia del segle XVIII (el Manso Carboner o Manso Casanova). Comptava amb estances destinades als propietaris, al servei i als masovers. Els seus propietaris, el doctor Luis Roca-Sastre Muncunill i Isabel Rocamora, van enderrocar el Manso Carboner per construïr-la. Tot i això resten algunes estructures relacionades amb la construcció originària. La finca havia tingut la granja d'aviram més gran de tot el poble, també criaven porcs i conills, i tenien horts. Durant el conflicte bèl·lic (1936-39), la propietat va ser confiscada per l'autoritat local i expropiada als seus amos. L'edifici en va rebre les conseqüències i posteriorment fou reformat. L'any 1978 es van iniciar els tràmits per la compra de la finca per part de Ramon Poch i Maria Balcells a Antonio Brugarolas, hereu dels anteriors propietaris i representant de l'empresa Explotaciones Industriales Ganaderas y Agrícolas Casanovas, S.A., creada l'any 1968. Aquest procés va finalitzar l'any 1983. Des de que es va iniciar el procés fins a l'actualitat, l'edifici ha patit tres grans reformes de rehabilitació.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 50. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). "La Casa Nova". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 53, p. 15 ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p.61, 78-80. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 270-271.
