Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant.
El portal es d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada.
A la part esquerra, a nivell del primer pis, hi ha una eixida amb un portal amb llinda decorada. A la façana de migdia, s'hi obren galeries d'arc de mig punt.
Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt.
Hi ha un mur que envolta la casa i tanca la lliça, amb dos portals d'accés, un a tramuntana i l'altre a migdia.
El recinte dels horts també es troba tancat per un mur que presenta, a la banda de tramuntana, un portal d'arc rebaixat amb la següent inscripció: "CONSTRUIDO POR FRAN 1870 CO BERTRANA Y ALIBES".
La casa té diverses masoveries.
A la cuina de la casa, hi ha un relleu que emmarca una aixeta, realitzat sobre un bloc rectangular de pedra, que presenta motllures a la part superior i un petit bordó a la resta del rectangle.
Al centre del bloc, hi ha un relleu sobresortint que representa un rostre de forma ovalat, amb ulls, nas i boca, i cabells rinxolats, realitzats en un relleu més baix. Al centre de la boca hi ha una aixeta de llautó.
Es troba protegit pel Catàleg de béns a protegir POUM 2007, X1. Bé d'interès.
Història
La Bertrana és una casa senyorial que al llarg dels segles ha estat molt modificada. Dins del recinte es trobava el llegendari mas Corcó.
Segons la documentació, l'any 1361 el senyor de Cabrera otorga en enfiteusi la masoveria de Folguerons de Puigdavi a Arnau Bertrana, hereu de la Bertrana.
En destaca la figura d'en Miquel Bertrana, que va representar del sindicat remença en l'elaboració del text de la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486, com a síndic escollit per a la diòcesis de Vic (PLADEVALL, 2002: 206-207).
Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, quan hi habitava Bartomeu Bertran.
La Bertrana va ser, durant segles, el mas que emparava l'antiga església de Santa Maria de Corcó. Al segle XVIII va deixar aquesta funció pel trasllat de la parròquia al nucli de l'Esquirol.
Durant el segles XVIII i XIX va ser objecte d'obres de reforma i ampliació.
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Situació de l'antiga Parroquial”. Setmanari Català, Any IV: nº 22. Manresa, p. 345-347.
PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 117-118, 121-123, 194-195.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
