La Bauma

Fígols

La masia de la Bauma deu el seu nom de la paraula “bauma”, que designa una balma o cavitat natural en la roca, i fa referència directa a la seva ubicació: encastada sota un cingle, aprofitant l’abric natural de la muntanya com a part estructural de l’edifici. Aquest tipus d’assentament troba els seus orígens en una llarga tradició d’ocupació d’espais rocosos al Berguedà i altres zones muntanyoses de Catalunya. Tot i que no es pot precisar amb exactitud la data de fundació de la Bauma, la seva configuració fa pensar en una ocupació molt antiga, possiblement d’origen medieval o fins i tot anterior, adaptada posteriorment a l’arquitectura rural moderna. Durant els segles XVIII i XIX, és probable que es transformés en una masia pròpiament dita, amb un ús permanent o estacional vinculat a l’activitat agrícola i ramadera. La Bauma combinava les funcions pròpies d’una casa de pagès —conreu d’hortalisses, patates, cereals, cria de bestiar menor— amb l’explotació del bosc i l’ús protector de la cinglera, que proporcionava ombra, seguretat i estabilitat climàtica. L’arquitectura s’integrava perfectament en la roca: la balma feia de sostre o paret natural, mentre que la resta de l’edificació es construïa amb pedra local i coberta a una o dues aigües, segons el cas. Aquest tipus de construcció presentava avantatges notables en zones de clima extrem i pendents pronunciats. A més, la discreció i protecció del lloc permetien mantenir una certa autonomia i seguretat en períodes difícils, com guerres, revoltes o crisis agrícoles. A l'amillarament de 1862 apareix com a Balma amb cinc peces de rústica.