Jardins del Parc del Llac
El Masnou

    Maresme
    Passeig Joan Carles I, s/n

    Coordenades:

    41.47875
    2.30369
    441865
    4592139
    Número de fitxa
    08118 - 98
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Neoclàssic
    Romàntic
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament del Masnou (Passeig Prat de la Riba, 1)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Jardí romàntic amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat on destaca un petit estany o llac, que dóna nom al parc. Té una illeta al mig a la que s'hi accedeix per un pont. A la seva capçalera hi ha un mirador elevat, un roquer construït de pedra tosca d'on cau un salt d'aigua, amb una cavitat amb bancs de pedra, a la que s'entra per darrera.
    La seva extensió és de 6.400 metres quadrats on es combina elements de vegetació mediterrània amb espècimens foranis. Són especialment interessants els arbres de fulla composta. Es tracta d'espècies com l'acàcia de tres espines, la sòfora, la robínia i la mimosa. En un espai enclotat, a l'est del llac, hi ha una petita arbrera de xiprers. Quant a la vegetació mediterrània destaca el roure martinenc i la figuera. També es troben plàtans, llorers, oms i algun avet.
    Pel que fa a plantes amb flors acolorides, s'hi troben: la catalpa, la prunera, la paulònia o les mèlies. Els arbustos que hi ha són: el pitòsfor, el baladre, el gessamí, la troana, l'aladern, el marfull, l'esparreguera o el galzeran.
    També hi ha fins a cinc espècies diferents de palmeres.

    L'any 2005, l'ajuntament procedí a la neteja del llac, la poda d'arbres, i la millora de mobiliari i de tot el parc.

    Fou construït a principis de segle XX com a jardí de la residència del marquès del Masnou, el senyor Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran
    del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al
    carrer Amadeu I.

    LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou.
    LUNA, Gonçal (2006). El Masnou. El Parc del llac, dins Indrets singulars del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques municipals del Maresme.
    SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.