Jardí de les Escoles Ribas
Rubí

    Vallès Occidental
    Escoles Ribes. 08191-RUBÍ
    Emplaçament
    Al recinte de les Escoles Ribas

    Coordenades:

    41.48789
    2.0356
    419493
    4593369
    Número de fitxa
    08184-25
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Segle
    XX
    Any
    1915
    Estat de conservació
    Regular
    Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Social
    Titularitat
    Privada
    Patronat Escoles Ribas, C/ Lluís Ribas, 2, 08191-RUBÍ
    Autor de la fitxa
    Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

    Envoltant l'edifici de les Escoles Ribes, a un pendent que ocupa tota una illa de cases i en un estat relativament descuidat, especialment en els espais ocupats pels parterres, es troben un bon nombre d'espècies vegetals que formen una mena d'oasi al mig de la ciutat. Dins el jardí destaca un teix, el més gran de Rubí. Els elements vegetals es complementen amb dues fonts modernistes decorades amb picadís. Una interessant reixa de ferro treballat a la forja constitueix la tanca de tot l'espai.

    A més del seu valor com a espai vegetal al mig de la ciutat, s'ha de destacar amb molt el simbòlic que posseeix per a molts rubinencs.

    És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985a)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a la construcció i el posterior manteniment de l'escola, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona). Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant, al "camp del Caïrot" s'hi posava la màquina de batre, constituint, sense dubte, un dels edificis més impressionants de la població (RUBÍ, 1993).

    PRAT, Josep (1999) "Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica" Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions RUBÍ, 75 ANYS (1993) "Rubí. 75 anys a tot tren ". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) "Toponímics rubinencs", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.