Jaciment Serrat de l'Horabona
L'Estany

    Moianès
    Serrat de l'Horabona
    Emplaçament
    A l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó.
    1030

    Coordenades:

    41.858
    2.12043
    426994
    4634384
    Número de fitxa
    08079 - 213
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si IPA 1534
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08078A00300112
    Autoria de la fitxa
    Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla

    Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988.
    Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic.
    Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 / -2200)

    Datació cronològia -3500

    Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX.

    COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona.
    DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. "Cistes de l'Estany". Butlletí del Centre Excursionista Gurb.
    Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los "sepulcros de fosa". Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9.
    RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. "La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña". Ampurias. 25, p.44.
    RIUS SERRA, J (1920). "Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19.
    TARRÚS, J (2003). "Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac". Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75.