Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons
Collsuspina

    Moianès
    Bellver
    Emplaçament
    Proximitat a mas Bellver

    Coordenades:

    41.84698
    2.17271
    431322
    4633118
    Número de fitxa
    08070 - 108
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Jaciment paleontològic
    Cenozoic
    Paleògen
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 12833
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08069A00100012
    Autoria de la fitxa
    Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona

    És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.

    Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

    Crusafont, M. & Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. & Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. & Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.