Jaciment Paleontològic de Santiga
Santa Perpètua de Mogoda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jaciment paleontològic de Santiga està situat als voltants de la carretera B-140, al seu pas per Santiga (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda). Les primeres troballes es realitzaren al marge dret de la carretera, durant uns rebaixos de terres amb motiu d'una construcció industrial. En aquell moment els paleontòlegs realitzaren diferents exploracions, ampliant la zona d'expectativa, i obtenint com a resultat la troballa de diferents restes fòssils de vertebrats corresponents al Vallesià inferior (MN9). Geològicament es tracta d'un jaciment de tipus fluvial corresponent, segons la cartografia geològica (1:50.000, ICC) a la unitat cronostratigràfica NMag (argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià. Miocè superior. Neògen). Entre la fauna localitzada hi ha mamífers com carnívors, perissodàctils (cavall, rinoceront...), artiodàctils (suids, bòvids, giràfids), gran varietat de micromamífers (com insectívors - Lantanotherium sanmigueldi-, rosegadors - Democricetodon-,...) i rèptils (tortugues).
Història
El jaciment Paleontològic de Santiga va ser descobert per Miquel Crusafont i Pairó els anys 70, aprofitant la realització d'uns moviments de terres per a una construcció industrial, en el transcurs d'una de les moltes campanyes que l'antic Instituto Provincial de Paleontologia de Sabadell realitzava pels afloraments miocènics dels voltants de Sabadell, en aquest cas a les rodalies dels ja aleshores coneguts jaciments paleontològics de Can Llobateres i Castell de Barberà (al veí municipi de Sabadell).
Bibliografia
AGUSTÍ, J. (1981). Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. CRUSAFONT, M.; GOLPE, J. MA (1972). "Algunos yacimientos de Vertebrados del Vallesiense inferior de los alrededores de Sabadell". Acta Geológica Hispánica, VII. Barcelona. GOLPE, J. MA (1974). "Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español". Paleontología y evolución, XII. Sabadell.
