Els treballs de construcció de la variant de Vilafranca ha posat al descobert una seqüència de margues i argiles bioclàstiques molt riques en fòssils marins, principalment invertebrats. Aquesta fauna, d'Edat Miocè mig, es situa en el marc geològic del complex marí-transicional de la Depressió del Vallès - Penedès. De les dades obtingudes en aquesta intervenció paleontològica i de l'estudi s'ha arribat a la conclusió de que pertanyen a la seqüència deposicional del Garraf, ja que es troben relacionats lateralment amb els dipòsits de plataforma carbonatada. La secció mostra característiques comuns amb les del sector de Sant Pau d'Ordal i la riera Labernó. Totes aquestes seccions mostren nivells d'acumulacions de veginella austíaca i Megaxinum bellardianum. La secció estudiada ha proporcionat una gran quantitat de mostres que ascendeix a 822 exemplars, que es troben en un total de 517 mostres de mà. El nombre total de mol·luscs identificat és: 39 gasteròpodes, 19 bivalbs i 1 escafòpoda. Cal destacar la presència d'una espècie de decàpode i de 2 selacis. També ha proporcionat impressions d'equinoderms, restes de decàpodes, escates de peixos teleostis i dents de selacis. La malacofauna és, a grans trets similar a la del sector de Sant Pau d'Ordal. Els materials contenen abundants pistes fòssils associades a parts esquelètiques de mol·luscs (Megaxinum i Lucina) i decàpodes (Portunus). L'associació fòssil es troba "in situ" i existeix un canvi de les poblacions d'invertebrats degut a modificacions de les condicions físiques del medi, produïdes per la sedimentació de gran quantitat de bioclates. Aquest ha estat reconegut a les fàcies de margues bioclàstiques i es coneix sota el nom de "Tafonomis feed-back". La presència d'un nivell amb abundants pteròpodes vaginella austríaca, ha permès datar aquesta secció com Languià (Miocè mitjà). Les espècies fòssils d'invertebrats més abundants són les següents: Nassarius aff. karrerri, nassarius rectus, clavatula, asperulata, conus (conolithuis) doujardini, ringicula buccinea, vaginella austriaca, Euthriofusus..., totes amb un número superior a 10 exemplars.
