Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi

Abrera

Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat.