Jaciment del Pla del Reclam

Fogars de la Selva

Aquest jaciment arqueològic es coneix amb diversos noms, fet que pot comportar alguna confusió. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat es coneix com a “Antiga església de Sant Cebrià”. En canvi, en el catàleg de Béns Protegits del POUM de Fogars, s’identifica com a “Jaciment arqueològic Pla del Reclam”. La confusió es pot accentuar si tenim en compte que en el mateix catàleg hi figura un altre jaciment arqueològic identificat amb el nom de “Església de Sant Cebrià i entorn”.

En el lloc conegut com Pla del Reclam, la tradició oral hi situava l’antiga església i rectoria, com podeu llegir en l’apartat d’història. Amb motiu d’una troballa efectuada per estudiosos del municipi, el juliol de 2004 es va realitzar una primera intervenció arqueològica en aquest lloc destinada bàsicament a confirmar si les restes descobertes pertanyien a l'antiga església de Sant Cebrià. Aquests treballs arqueològics no van poder confirmar o desmentir l'existència de la suposada església, però posaren al descobert un conjunt d'estructures i restes de material ceràmic dels segles XIV i XV.

Les estructures documentades pertanyen a un edifici de planta rectangular, construït amb murs de tàpia assentats sobre un sòcol de pedres o, en algun cas, directament sobre l'estrat geològic. Aquest edifici, que podria haver sostingut un altre pis, va estar cobert per un sostre de teula àrab i tenia com a mínim un cos adossat. Pel material arqueològic recuperat, sembla que aquest hauria estat abandonat durant la segona meitat del segle XV.

També es documentà una fase anterior que sobrepassa els límits de la intervenció arqueològica i de la qual no hi ha dades de la seva planta. Aquesta fase sembla correspondre cronològicament al segle XIV i es caracteritza per la documentació d'estrats formats per carbons i cendres, que podrien estar indicant un nivell d'incendi. Sembla que la única estructura conservada d'aquesta fase és un mur que va ser reaprofitat en una fase posterior.

Les funcions de l'edifici en la seva última fase encara són desconegudes. Sembla clar que es tracta d'un edifici d'hàbitat, ja sigui un mas o l'antiga rectoria.

Quant al material ceràmic recuperat, aquest es pot classificar entre ceràmiques comunes (fragments d'olles, plats, gerres, poals i llibrells) i vaixella de taula (escudelles i plats). La majoria són produccions catalanes, encara que també hi ha alguna ceràmica de producció valenciana. Altres materials arqueològics recuperats són alguns claus de ferro i petits fragments de vidre blanc i verd.

El gener de 2005, es va realitzar una prospecció geofísica per tal de definir i delimitar el jaciment.

Durant la campanya del 2007, es va documentar la totalitat del jaciment. Es tracta d'un espai de 1084 metres quadrats. En aquesta intervenció, es van documentar tres àmbits diferents. El primer és el més gran i no s'ha pogut atribuir-li una funcionalitat concreta més enllà de que no es tracta d'un edifici religiós. Pel què fa al segon àmbit, es tractaria d'un lloc d'emmagatzematge de cereal. La tercera estructura, ja havia estat excavada anteriorment i només es va netejar. Els materials associats corresponen sobretot al moment d'abandonament d'aquest indret, que correspondria al segle XV. Pel que fa a l'estudi documental, ha descartat que aquest conjunt d'habitacions siguin la rectoria de l'església. Les fonts documentals fan pensar que es tractaria de l'antic hostal que hi havia a la zona.