Jaciment del Lladó
Puig-reig

    Berguedà
    El Lladó
    Emplaçament
    Al km 10 de ctra. BV 4131 pista asfaltada direcció S-W. Després d'uns 400 m trencall a la dreta

    Coordenades:

    41.9985
    1.85337
    405036
    4650246
    Número de fitxa
    08175 - 301
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romà
    Segle
    I-XII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    sí: CC.AA. 15301
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:08174A011000490000HH
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Possible assentament rural d'època altmedieval, amb precedents d'una vil·la romana. Actualment el Lledó és una masia d'època moderna, que compta amb elements de fortificació, i que no es troba documentada amb aquest nom en les fonts escrites altmedievals. La prospecció duta a terme en aquest lloc entre els anys 1997-2001, concretament en el camp de conreu situat a migdia del clos de la masia, va donar com a resultat una mostra de diverses desenes de fragments ceràmics: dos fragments informes corresponen a produccions comunes iberoromanes o romanes, però també hi és ben representada la ceràmica altmedieval, amb produccions que poden remuntar-se als segles VIII i IX. D'altra banda, la facilitat amb la què es va obtenir una mostra tan extensa lluny de les edificacions actuals fa pensar que en aquest indret proper a la masia hi havia un establiment important i que podria correspondre amb la "Villa Erena" que apareix citada en textos dels segles IX - XII. Aquesta vil·la és possible que alhora tingui un precedent romà pròxim, molt possiblement a la mateixa masia del Lledó, ja que és probable que els materials arqueològics hagin estat arrossegats des del punt on hi ha la casa, situada en un promontori lleugerament elevat. Aquesta vil·la romana suposaria, problablement, el desplaçament en època imperial del primitiu poblat iberoromà localitzat al Tossal d'Irene.

    Les notícies històriques de la masia del Lledó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig. Des d'aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. La “Villa Erena” esmentada en els documents altmedievals podria ser un precedent de la masia.
    Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat "Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana". Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics.

    CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998
    CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998
    MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 .
    MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001
    MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 .
    MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104