El jaciment del Sot de Menola es troba molt a prop de la torre de Santa Anna de Menola, en el vessant sud-oest. Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica final, documentat a partir de les troballes realitzades al voltant de la Torre de Menola, durant una prospecció de l'any 1989. Les troballes consistiren en nombrosos fragments de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica ibèrica a mà, àmfora cartaginesa i àmfora púnico-ebusitana.
La prospecció de l'any 1992, amb motiu de les obres de construcció de l'Autopista C-32, fou negativa en els camps de conreu, només dues cales pròximes a la torre donaren un resultat positiu. En la cala 1 es localitzaren tres sitges. Els materials documentats, entre aquests un plat de ceràmica campaniana B de la forma Lamboglia 5-7, ceràmiques fetes a mà i ibèriques a torn, varen permetre datar l'amortització d'aquestes sitges entre els segles II i I aC.
A la cala 2 es documentà un estrat fosc, amb una quantitat important de material ceràmic relacionat cronològicament amb l'amortització de les sitges. Entre els materials trobats destaquen: ceràmica comuna, ceràmica campaniana A i campaniana B, fragments de vora d'àmfora i un petit fragment d'una gerreta de bronze.
Donades les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència en aquest lloc d'un camp de sitges d'època ibèrica i romana datable entre els segles II - I aC.
