Torre de defensa de Santa Anna de Manola o Merola

Pineda de Mar

Torre de defensa, amb alambor, de planta circular situada a la façana de llevant de la casa de Santa Anna de Merola, que fou bastida al seu entorn, quedant envoltada per la construcció. En una fotografia de l’any 1930 només és visible la façana de llevant. Des de l’exterior també s’observen dues obertures, de dimensions reduïdes i superposades en dos nivells diferents. La finestra inferior és la més petita; conserva en bon estat els dos brancals però té l’ampit i la llinda partits, probablement degut a l’arrencament de la reixa. La segona finestra presenta una petita motllura tan a nivell dels brancals com de la llinda. Per sota de l’ampit hi ha una reparació feta amb maó pla. El parament és de pedra irregular, collat amb argamassa. En alguns indrets es conserva també l’arrebossat exterior fet amb morter de calç. Es desconeix l’alçada exacta de la torre i si estava coronada per corseres.

En aquesta mateixa façana, l’heura recobreix totalment el que a primera vista es podria interpretar com un contrafort, i que en la fotografia més antiga esmentada anteriorment semblaria que tindria també una altre funció formant part d'un altra construcció adossada que sobresortia cap enfora i que ja s’havia començat a ensorrar.

A l’interior del casal, entre les moltes parets ensorrades hi ha l’enderroc d’una part important de la torre que, segons la fotografia a principis de segle XX havia tingut una coberta de teula. Els murs a la seva base tenen una potència d’1,50 a 1,60 cm de gruix. Es conserva el primer pis, al qual s’hi accedeix per un orifici practicat per sota de la volta, encara conservada. Està construïda amb pedra i disposada verticalment formant cercles concèntrics. A l’interior, el mur també està arrebossat amb morter de calç i hi ha senyals d’actes vandàlics. La part superior està força enrunada amb una obertura a llevant del primer pis.

El recobriment per una heura de grans dimensions impedeix veure l’estat dels paredats superiors, però s’endevinen algunes esquerdes estructurals que es van obrir inexorablement amb el pas del temps.