Jaciment de Santa Maria de Foix

Torrelles de Foix

El conjunt arquitectònic del castell i l'església de Santa Maria de Foix s'emplaça al cim de la muntanya de Foix, a l'extrem sud de la serra de Font-rubí o, en aquest tram, serra de Foix. El conjunt domina abastament la conca del riu Foix i la plana penedesenca. En aquest indret s'aplega un conjunt d'edificacions format per l'església (fitxa 2), la rectoria i altres restes de murs pertanyents a l'antic castell (fitxa 1) i a una masoveria que s'hi establí en època moderna. També cal destacar la presència d'una cova, la Cova de la Verge (fitxa 84), que fou reaprofitada i condicionada com a capella.
L'entorn és un conjunt de plataformes delimitades pels antics murs que tancaven el recinte de la masoveria i pels diferents nivells de les restes del castell i de construccions fruit de l'evolució constructiva de l'edifici religiós. Les diverses actuacions arqueològiques i de restauració, així com l'aportació de les fonts documentals estudiades, permeten sintetitzar diferents moments d'ocupació d'aquest espai, diferents usos i l'evolució arquitectònica específica de les construccions:
1. Els testimonis més antics d'ocupació del turó són d'època ibèrica: restes superficials de ceràmica en el vessant meridional de l'extrem de llevant del cim.
2. Dues fonts documentals fan referència a l'ús religiós de l'indret. L'una, de l'any 607 dC, la indulgència de Bonifaci IV als fidels de la parròquia de Foix, i l'altra, de l'any 703, és edificació d'una nova església. No hi ha però dades materials al respecte:
3. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme l'any 1985 es van centrar en l'àrea interna i en l'entorn immediat de l'església van permetre identificar diverses fases evolutives del conjunt:
a) Segle XI-principi del XIII. Restes arquitectòniques més antigues. Elements molt malmesos que defineixen un edifici rectangular, amb un paviment de calç. En els segles XII-XIII aquesta construcció va ser substituïda per una altra, també de planta rectangular, més ben delimitada (actual perímetre de l'església, excepte la capçalera). Elements probablement associats al castell, documentat d'ençà el 1067.
b) Anys 1320/1330. Nova consagració de l'església. La dependència fins ara descrita es reutilitzà com a edifici religiós: s'arrabassa el mur de llevant i es construeix una capçalera poligonal, coberta amb una volta d'ogiva. Nau de volta apuntada, portada de grans dovelles.
C) Any 1378. S'afegeix a la façana nord una capella nord. Volta d'aresta amb nervadures. Materials: ceràmica decorada amb verd i manganès, en la preparació del paviment de calç, sorra i graves.
D) Primera meitat del segle XV. S'alça un porxo paral·lel a la façana meridional, amb la identificació de tres arcades apuntades. Coberta inclinada a un sol vessant.
E) Any 1557. S'enderroca el campanar situat al creuer i es construeix l'espadanya actual sobre la façana de ponent. Nova capella quadrangular a la façana nord, amb una nova escala de connexió amb la nau principal. Es localitza un dipòsit excavat en la roca i parcialment obrat, reutilitzat després.
F) Segle XVII. Nova capella a la façana meridional de l'església, al costat de la porta. Construcció d'un cor en el terç occidental; aixecament de la sagristia a l'angle sud-est de l'església.
G) Segle XVIII. Construcció de l'església actual. Al costat de la façana meridional i aprofitant dues arcuacions del pòrtic, definitivament amortitzat. S'aprofiten els desnivells per a osseres i també s'emplaça un ossari al centre del presbiteri. Materials: un fragment de sarcòfag gòtic, reaprofitat com a graó del segle XVIII; despulles del darrer senyor de Foix, mort el 1884. Aquesta inhumació, en el sepulcre col·lectiu al peu de l'altar major, portava un manuscrit amb el nom del difunt ( Antonio María de Peguera y de Pedrolo) i la seva edat (18 anys).