El jaciment està format per dos construccions, l'església, amb un nucli romànic i reformes posteriors, i la rectoria, construïda sobre l'antic cementiri al llarg del segle XVII. La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels parament d'ambdós edificacions de manera que es va poder plantejar la successió cronològica de construcció tant per a l'església com per a la rectoria. La part més antiga de l'església la formen la nau amb la torre del campanar situada al nord, i la capçalera amb absis semicircular (tot i que la fonamentació és quadrangular) de decoració llombarda. L'eix de la nau es desvia lleugerament respecte al del presbiteri. S'interpreta que podrien existir dos fases constructives, abastant el primer romànic i la transició cap al segon. La cripta formaria també part d'aquests dos horitzons. Al segle XVI es construeix una capella de grans dimensions annexa al nord, fet que obliga a practicar una obertura al mur septentrional. Ja al segle XVII es duen a terme noves reformes, ampliant la porta original i rebaixant el nivell de circulació. Al llarg de la mateixa centúria es construeix un nou campanar barroc que dóna una aparença més monumental, a l'angle SO. Del mateix moment daten dues capelles més, una de les quals aprofita l'espai de l'antic campanar. Una darrera restauració es produí al segle XIX. Al costat de l'església, dins l'espai de sagrera i al lloc on actualment està ubicada la rectoria, s'hi ha localitzat tres inhumacions en tombes de llosa, aparentment datades cap als segle XI o XII. Es tracta de l'antic cementiri d'Orpí, abandonat cap al segle XVII i parcialment destruït pel rebaixament dels terrenys que es produí amb l'edificació de la rectoria el segle XVII.
