Possible existència d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època iberoromana, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de ceràmica ibèrica i romana, tegulae i dolies, a la part sud de la serralada de can Carreres. A la mateixa zona, segons Serra-Ràfols, s'hi descobrí una sitja retallada al granit, que l'erosió havia destruït fins a deixar únicament el fons. En el seu interior encara es conservaven restes de ceràmica a mà amb aplicació de cordons amb digitacions i incisions. També es recuperaren restes de fins a cinc vasos a "torn pintats i vasos hel·lenístics", a més de fragments de ferro i bronze. Durant la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca l'any 1987, A. Martin i A. Rigo, localitzaren al cim del turó situat entre els torrents dels Frares i el de mas Roger, abundants restes de ceràmiques ibèriques a torn, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, terra sigil·lada aretina i ceràmica campaniana B.
La manca d'estructures conservades i l'antropització que ha sofert aquest lloc des del 1989, fa impossible la seva adscripció tipològica. La cronologia del jaciment, ocuparia l'època ibèrica, fins a mitjans del segle I dC. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren algunes restes de ceràmiques ibèriques molt rodades a tocar del talús de l'autopista.