Jaciment de Mas d'en Pedro Cubelles

Garraf
A 500 m a l'est del Mas d'en Pedro
A l'oest de la urbanització de La Solana.
7

Coordenades:

41.20306
1.65209
386986
4562175
08074-23
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Ibèric
Romà
II aC-I dC
Dolent
Afectat per rebaixos i construccions posteriors
Legal
Catàleg, Núm. expedient: 2001/003107/B
IP Arqueo. 10931
Fàcil
Productiu
Privada
Diversos propietaris
Xavier Esteve i Gràcia

El jaciment de Mas d'en Pedro s'emplaça a 500 m a l'est del Mas d'en Pedro, en una zona ocupada per camps de conreu així com la part occidental de la urbanització de la Solana.
L'any 1987 en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas l'arqueòleg Josep Miret va poder observar en el tall, a una fondària d'1 m, una sèrie de materials ceràmics romans, restes faunístiques i carbons en una longitud d'uns 6 m. Possiblement els materials van ser dipositats allí per reomplir una depressió natural del subsòl, format per sauló. Entre els materials ceràmics es van poder identificar alguns fragments de ceràmica (terra sigil·lada africana A i comuna (escudelles de vora ametllada), així com ossos de bòvid, ovicàprid i porc.
En dates posteriors s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques, entre les que trobem campanianes, ceràmica comuna ibèrica (en alguns casos pintada), ceràmica comuna indeterminada, clara, àmfora itàlica i doli.
L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis hi realitzaren una intervenció de delimitació i excavació del jaciment. En els sondejos practicats hi van localitzar un total de 12 estructures d'època romana. Es tracta de dues fosses per encaixar recipients ceràmics tipus doli, quatre retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres murs i les restes d'un possible dipòsit amb morter hidràulic. En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d'època antiga i es conserven únicament els fonaments. En relació a l'enterrament, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d'un individu adult/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s'han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d'un individu infantil. Es tracta d'una sepultura d'inhumació realitzada presumiblement quan l'establiment agropecuari romà havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l'establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles), amb estructures d'hàbitat i sepultures, és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI.
Aquestes troballes permeten identificar el jaciment com un sector d'un establiment agropecuari atribuïble a època romana-republicana (segles II-I aC) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC).

La intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora Vilanova Park, amb el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l'arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis.

L'any 1987 Josep Miret descobrí les restes posades que aparegueren en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas de l'empresa Enagas. En dates posteriors, en diferents moment, s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis van realitzar alguns sondejos al que anomenaren jaciment del "Càmping Mas Guineu-Mas d'en Pedro".

Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.
MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) "El Mas d'en Pedro", Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42.