ALMERA, J. (1896) " Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I.
ALMERA, J. (1898) " Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya. Bulletin Societé Géologique de France, 26.
BESSEDIK,M. Y CABRERA,L., (1985)" Le coupe récif-mangrove à Sant Pau d'Ordal ( Vallès-Penedès, Espagne), ténoin du maximum transgressif en Méditerranée nord-occidental ( Burdigalien supérieur-Langhien inférieur). Newletter Stratigraphy,14 (1).
CABRERA PÉREZ, Lluís (1999): "Esculls miocènics de Sant Pau d'Ordal-Can Sala". Espais d'interès geològic de Catalunya. Web Gencat.net/mediambient. Generalitat de Catalunya.
CHEVALIER , J.P. ( 1957). Les formations récifales miocènes de la Catalogne espagnole. Bull. Soc. Geol. Fr,7( 1-3).
MAGNÉ (1978). "Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental". Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse.
PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès. Institut d'Estudis Catalans.
VEZIAN, A. (1856). " Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée", Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa.