Jaciment de la Cova de Mas Vilar

Santa Maria de Miralles

També coneguda com Cova de Françola. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.
Els materials procedents de les excavacions efectuades per M. Grivé l'any 1930 i conservats avui dia en el Museu de Vilafranca del Penedès són: una punta de quarsita amigdaloide i de talla monofacial; una punta de sílex amb aletes i peduncle; una fulla de sílex de color marró i secció trapezial; un fragment de destral de serpentina; un raspador de sílex discoïdal; un gra de cal·laïta i tres de calcària; tres denes de petxina i una d'ivori; un penjoll de petxina perforada; un botó d'os amb perforació en forma de V; un punxó d'os; un punyal amb un 89'28% de contingut de coure, de 8,5 cm de longitud; una punta de fletxa de bronze pedunculada; un punxó de secció rectangular i un fragment d'anell del mateix metall; un vas carenat, fragments de casquets esfèrics, alguns fragments decorats amb cordons i mugrons, ceràmica de vores bisellades, plats o tapes d'urnes cineràries, decorats amb acanalats i clotets, etc.
L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, s'observaren superficialment els següents materials, actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia: Fragment d'un gran vas amb una llengüeta a la vora i, sota mateix, un mugró amb aplicacions de fang a l'exterior i quasi un brunyit a l'interior propi del Bronze Antic i Mig; Fragment d'una vora bisellada, ben brunyida i de color negrós, de pasta porosa, amb desengreixant de quars; Dos fragments de vores de grans urnes, vores exvasades i llavis bisellats. Les vores són lleugerament convexes per fora i còncaves per dins. Cal destacar que estan adornades amb un cordó incís en la zona d'inflexió vora-cos; Un fragment de vora i cos pertanyent a una petita urna globular, perfectament brunyida, amb la vora enfora i el llavi lleugerament bisellat, amb una decoració amb acanalats (tècnica b de Maluquer) amb clotets impresos suaument i també motius incisos en espiga; Dents humanes.
La Cova de Mas Vilà és segurament la que en la bibliografia antiga anomenen Cova de Françola, encara que aquest extrem no és del tot segur.