Jaciment de Cal Lluent
Puig-reig

    Berguedà
    Vora la casa de pagès de cal Lluent
    Emplaçament
    Ctra. BV-4131, poc abans del Km 11 (a St. Marçal) camí direcció est i nord

    Coordenades:

    41.99782
    1.86355
    405878
    4650159
    Número de fitxa
    08175 - 207
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Popular
    Medieval
    Segle
    VIII-X
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BIPCC 13
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    sí: CC.AA. 15303
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:08174A012000210000HJ
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Assentament rural d'època alt-medieval consistent en troballes superficials que es van recollir durant les prospeccions arqueològiques realitzades entre els anys 1997-2001. En el camp de conreu situat a sota Cal Lluent, uns 50 metres en direcció a Ponent, s'hi van recollir una bona mostra de més d'un centenar de fragments ceràmics, dels quals gairebé la meitat corresponen a produccions altmedievals, que han estat datats vers els segles VIII – X. El jaciment va ser objecte de reocupacions posteriors i presenta una certa continuïtat.
    La denominació primitiva de l'establiment tant podria correspondre a l'antic nom d'Irene o Erena, que es documenta antigament a la zona, com a la denominació veïna de Morulls, que actualment correspon a dos masos: Morulls i Casa Nova de Morulls. En aquest cas el jaciment podria ser el primitiu emplaçament d'una possible "Maurilios" (Morulls). La casa de pagès de cal Lluent és una construcció probablement del segle XIX, tot i que també podria ser anterior.

    Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat "Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana". Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics.

    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.8
    MARTÍ, R . (2001).Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid, p.727-731 .
    MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001
    CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998
    MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 .
    CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998
    MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104