Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig:
-Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa.
- Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra.
- Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua.
- Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil.
- Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal.
-Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta.
Història
Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat.
La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms.
Bibliografia
VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
www20.gencat.cat/
