Jaciment arqueològic del Mas Fuster
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 15.
Descripció
Prop del Mas Fuster va aparèixer un jaciment d'època romana que, segons sembla, corresponia a una vil·la. Temps més tard, el 1974, els col·laboradors del Museu de Rubí van excavar algunes tombes localitzades en aquest emplaçament en fer-se obres. A més, diversos membres del Museu de Valldoreix també van fer-hi prospeccions. D'aquesta intervenció van localitzar-se nombrosos fragments de tegulae i imbrices. Igualment, sota un xalet van documentar-se alguns murs. I en aquest espai van aparèixer fragments d'opera testacea i restes d'un forn.
L'any 1986, X. Font va estudiar les restes i va documentar dòlies, tegulae, imbrices, opus testaceum, terra cuita, terra sigil·lada i ceràmica comuna i de parets fines d'època ibèrica. També hi havia una aixada, un càvec sense punta, una falç de vinya i destrals de dues pales.
Història
La masia del Mas Fuster, possiblement d'origen medieval, era coneguda antigament com a Buscarons, Coromines (any 1586), Bartralot (segle XVIII) i Fuster des de 1910. Era una masia important al poble de Canals d'on diversos membres de la família d'aquesta masia n'havien estat batlles, entre els anys 1779 i 1828. La masia ha estat molt reformada i ampliada.
La quadra de Canals era un poble situat a l'oest de Valldoreix i que va agregar-se al municipi de Sant Cugat del Vallès el 1846. El seu centre polític era el castell de Canals i el religiós, la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). Història de Sant Cugat. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p 71.
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). Valldoreix, la voluntat d’un poble. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 29.
RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) "Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 27, p. 353-358.
TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. Gausac. núm. 5, p. 11-20.
