Jaciment arqueològic de la cova del Pla de les Comes
Cervelló

    Baix Llobregat
    Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner
    Emplaçament
    La cova està situada al nord-est del Mas Nou del Lledoner, a prop del Bosc de les Comes, en una zona de petits arbustos i pins.

    Coordenades:

    41.395658
    1.90528
    408484
    4583259
    Número de fitxa
    08068 - 20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Any
    -2200/-1800 Calcolític?/-1800/- 650 Bronze?-XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    L'obertura actual és deguda a l'explotació minera de la Sal de Llop. Moltes coves de Vallirana, Cervelló i Begues, s'han descobert per l'explotació al segle XIX i XX de la sal de llop, mineral utilitzat per a la indústria vidriera.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Lloc d’importància comunitària
    BCIL
    BCIL – 13293-I
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-64.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 13741
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    08067A003000050000AZ
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Cova natural d'enterrament d'inhumació aïllat.

    La Cova del Pla de les Comes ha experimentat canvis significatius, amb la seva entrada rebaixada i la presència de perfils on encara es poden observar restes de sediments d'argiles i de la sal de llop.

    En aquesta cavitat, particularment al final, es va fer una descoberta notable: un enterrament prehistòric de l'Edat dels Metalls amb aixovar. Malauradament, el material arqueològic associat a aquest enterrament ha desaparegut amb el temps. Sembla que tant els miners que van explotar la cavitat com els topògrafs que la van estudiar després, podrien haver preservat el material original.

    Just sota aquest enterrament i en un estrat més antic, es va descobrir una banya de cérvol, pot ser indicativa d'una ocupació humana anterior. Pel que fa a l'enterrament, les característiques podrien correspondre a una datació del Neolític Final-Calcolític o del Bronze, encara que caldria una anàlisi més detallada per confirmar-ho.

    La cavitat continua amb una galeria adossada a mà dreta, que condueix cap a l'entrada artificial de l'avenc-cova. Aquesta continuació suggereix que la cavitat podria tenir més secrets per revelar i destaca la importància de les intervencions arqueològiques per aprofundir en la comprensió de la seva història i ocupació prehistòrica.

    El seu accés natural es localitza a uns 10 m més a la dreta. Al final de la cavitat es pot veure un petit espai.

    La cova es va explotar per a extreure'n sal de llop, de la mateixa manera que moltes coves de la zona. Es va descobrir per aquesta acció, però l'entrada natural se situa a uns 10 m més a la dreta.

    La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.

    En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus

    En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.

    MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.