Jaciment arqueològic de can Roig

Pineda de Mar

Sota les restes de l'antiga masia de can Roig s'hi amaga una vil·la romana de la que ja es van publicar indicis l'any 1945, a la Carta Arqueològica d'Almagro, Serra Ràfols i Corominas (1945). Concretament havien aparegut mosaics policromats amb figures de peixos, datats a la segona meitat del segle III dC., ceràmica terra sigil·lada i fragments d'àmfora.

Als anys 70 del segle passat, durant els rebaixos dels terrenys meridionals per construir-hi diferents edificacions, aparegueren estructures romanes, com un lacus i possibles habitacions. Entre el material arqueològic, destaquen ceràmiques campaniana A i terra sigil·lada paleocristiana. El mes d'agost de 1977, en efectuar uns moviments de terres al sector nord-oest de Can Roig, es varen recollir també ceràmiques romanes disperses: terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica del tipus Clara A, Clara C, Lucente, àmfores Dressel 1, D 2-4, D.7-11 i D. 20. Els materials foren estudiats per A. Soler (1978, 1980 i 1982).

Entre els anys 1997 i 1999, es documentaren, en els marges de la part posterior de la masia, gran quantitat de material arqueològic que formava part d'un possible abocador.

L'any 2006, a requeriment del propietari de la finca, es va dur a terme una intervenció arqueològica amb l'objectiu de delimitar l'àrea ocupada per la vil·la. Els resultats van ser molt significatius, ja que es localitzaren nivells arqueològics d'època romana en gairebé la totalitat de les rases realitzades, tenint especial importància les troballes realitzades a l'interior del pati, on es varen documentar gran quantitat de murs i paviments decorats amb tessel·les, en bon estat de conservació. De manera concreta les restes estructurals semblen pertànyer tant a la part urbana com a la part rustica d'aquesta vil·la. La cronologia estaria compresa entre el canvi d'era, segle I aC. - I dC. o fins i tot en un moment anterior, emmarcada dins d'època republicana, perdurant, a partir de la documentació de ceràmica terra sigil·lada Clara C i terra sigil·lada paleocristiana, fins el segle V dC.

Joan Garriga (2019) proposa, a partir de l’estudi de totes aquestes restes materials analitzades, tant les de l’excavació de l’any 2006 com dels conjunts descontextualitzats recuperats per aficionats locals (SOLER 1978; SOLER 1980a; SOLER 1980b), tres fases per a l’ocupació del turó. La primera fase és una possible ocupació preromana del turó durant el segle II aC. Aquesta fase s’estableix a partir de materials residuals documentats d’època republicana, com ara restes de ceràmiques campanianes A i B sense forma, campaniana B de les formes Lamboglia 1 i 8, i restes d’àmfora de la forma Dressel 1. 

La segona fase inclou el període comprès des del segle I aC fins al segle III dC. És en aquest moment quan es produiria l’establiment de la vil·la romana, la qual, a partir del segle I dC, patiria una forta expansió econòmica fins al segle III dC. És en aquest interval de temps que es documenten la majoria de les ceràmiques estudiades, formades majoritàriament per terres sigil·lades i africanes. També és en aquest moment quan es produeixen els enterraments de la necròpolis romana de can Bel i quan es construeix l’aqüeducte romà per dur aigua a la vil·la.

La tercera fase s’estableix a partir del segle III dC fins al llarg del segle V-VI dC. En aquest moment començaria un període de decadència, però no d’abandonament, tal com proven la terra sigil·lada africana D i les ceràmiques de cuina tardanes, que es poden datar entre els segles V i VII dC, i que, juntament amb les restes ceràmiques baix imperials documentades, representen un 14,6% del total de materials inventariats.