Jaciment arqueològic de can Marata
Polinyà

    Vallès Occidental
    Terrenys de la masia de can Marata, al nord del terme i a llevant de la riera de Polinyà
    Emplaçament
    S'hi arriba des de la B-142, de Sentmenat a Santa Permètia de Mogoda, passat el km 5
    180

    Coordenades:

    41.570039810693
    2.1500830030395
    429139
    4602389
    Número de fitxa
    08167 - 43
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    II a.n.e-II e.c.
    Estat de conservació
    Regular
    La casa que hi havia va ser enderrocada el mes de juny de 1996. Avui es conserven en instal·lacions municipals el portal i dues de les finestres, que eren treballades.
    Protecció
    Legal
    Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    3175
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08166A003000190000LT
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Es coneix el jaciment per les excavacions realitzades, l'any 1912, sota la direcció de Vicenç Renom, arqueòleg de Sabadell, que va dipositar el material extret al Museu d’Història de Sabadell.

    Posteriorment  es van dur a terme prospeccions superficials per part de l’aficionat local R. Subirana. Va localitzar restes d'estructures romanes indeterminades, així com restes de materials ceràmics (campaniana B, nombrosos fragments de Terra Sigil·lata Sud-Gàl·lica, Lucernes, i pedres de molí i de premsa).

    Aquestes troballes evidencien l'existència d'una zona rústica de producció, possiblement un torculus, que es podria datar inicialment com a republicà, malgrat mostraria un moment més àlgid en una fase intermèdia del segle I d.C. com semblen demostrar les nombroses sigil·lates trobades a l’indret.

     

     

    A can Marata hi van realitzar prospeccions arqueològiques, l'any 1912, els senyors, Joan Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat, Josep Manau Artigas, Joan Viver Argelaguet i Vicenç Renom Costa, del Museu d'Història de Sabadell, al camp que hi ha davant la casa. D'aquesta prospecció en sortir gran quantitat de ceràmica, la qual compren des de l'època ibèrica fins la medieval tot passant, evidentment, per la romana. La d'aquesta última època, a més a més, de ser la que més material arqueològic ha donat, també és la de més qualitat. Les peces, algunes de molt senceres, són bàsicament de ceràmica sigil.lata, i van des del segle I a.C, fins el segle III d.C., tot aquest material és dipositat, per la consulta i estudi, al Museu d'Història de Sabadell. Algunes d'aquestes peces van ser restaurades.