Jaciment arqueològic de Can Julià
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Serra de Can Julià, a la capçalera del rierol de los Bobines.
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.443991826977
    2.0365711551362
    419520
    4588494
    Número de fitxa
    08205 - 861
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Modern
    Estat de conservació
    Dolent
    Restes d'una antiga masia.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 172.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08204A022000040000HM
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    El jaciment arqueològic de Can Julià es tracta de les ruïnes d'una antiga masia, possiblement d'època medieval. Està situat a la carena de la serra de Can Julià, al Parc Natural de Collserola, a la part alta del turó, al vessant est, al camí entre la colònia Montserrat i el Puig Madrona, prop de la cruïlla del camí de Valldoreix.

    El jaciment consisteix en un conjunt de murs d'una alçada entre 1,5 i 2 metres i quaranta centímetres de gruix. Estan construïts amb paredat mixt de blocs de pedra i maons, lligats amb fang i, segons sembla, barrejats amb morter. Les restes fan intuir un edifici principal, de planta quadrangular, amb divisions interiors. També, s'observen parts de revestiment de les parets.

    Al costat oest de les restes de l'edifici principal, a la part alta del vessant, hi ha un parell d'estructures d'interès:

    • Adossat al mur est, en un àmbit quadrangular, sembla que es conservin restes d'una capa impermeabilitzant de revestiment del mur, d'uns dos centímetres de gruix i aspecte groller, realitzat amb morter lliscat amb molts fragments de pedra petita.
    • Existeix una estructura esgraonada en el sentit del pendent, des de la part més alta del turó fins a l'edifici principal, formada per tres dipòsits. En el dipòsit superior hi ha un orifici que podria donar a entendre que servien per decantar líquids -segurament most- per arribar fins a l'edifici. Aquí, en el mur que afronta amb l'estructura, existeix un orifici major per on sortiria el líquid a un compartiment cobert amb volta de maó, de la qual tan sols conserva l'arrencament. 

    Una part de l'interior de la masia està colgada de terra i vegetació, amb presència de pins. Hom creu que existirien més restes arqueològiques al subsol de la masia vinculades amb funcions agrícoles i d'habitatge, com el paviment, fresqueres, cups de vi, sitges, elements constructius, etcètera.

    Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

    L'origen de la masia de Can Julià es creu que podria ser medieval, encara que no es coneix documentalment cap masia d'època medieval amb aquest nom i emplaçament. Aquest fet podria ser pels canvis de noms de les masies segons els seus propietaris i habitants.

    La primera menció documentada és del segle XVII com a mas Julià. A mitjans del segle XIX, l'any 1847, apareix situada en el terme municipal de Canals i parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. Al cadastre de 1853 era el propietari Pedro Julià i la finca de la masia tenia tretze quarteres i tres cortans (dos i sis d'oliveres, nou i tres de vinya i un i sis de secà). En la relació de masies del terme municipal de Sant Cugat del Vallès de l'any 1860 consta com a Can Julià de la Serra i de dues plantes edificades. En el plànol cadastral de 1956 no apareix.  

    BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). Història de Sant Cugat. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.

    RODRÍGUEZ, Alba (2024). Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès. Ftixa 172 "Can Julià". Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.