Jaciment arqueològic Cruïlla de Santa Margarida

Martorell

El jaciment rep del nom d'una hipotètica cruïlla de camins d'època medieval que es trobaria en aquest indret i que podria tenir l'origen a l'època romana. Però les estructures més antigues documentades per l'excavació realitzada l'any 2010 es remunten a les darreries del segle XII. A aquell moment corresponen 28 sitges excavades a les argiles naturals de morfologia molt heterogènia que en cap cas es van trobar senceres en trobarse la boca o la part superior escapçada com a causa de l'aplanament que es va fer al segle XIV per bastir a sobre un mas. Majoritàriament eren circulars, d'entre 1 i 1,20 m de diàmetre i van aparèixer 15 globulars, amb el fons concau, i 13 cilíndriques, amb el fons pla. La construcció d'aquests dipòsits va ser diacrònica ja que casos es documenten algunes que tallen d'altres dipòsits prèviament amortitzats. Tot sembla indicar que l'amortització es va produir d'una manera ràpida molt a les darreries del segle XII o a començament del segle XIII. Els materials arqueològics aparegut al rebliments era molt unitari, format per olles de ceràmica grisa de perfil globular i vora girada, amb els llavis arrodonits i plans i base plana. Pocs exemplars van aparèixer decorats amb unes línies paralel·les incises al coll.
A la mateixa fase, hom pot datar un petit forn metal·lúrgic, emprat probablement per a fer reparacions a les eines agrícoles, alguns murets molt escadussers, que podrien correspondre a coberts i un petit dipòsit.
Al segle XIV, sobre el camp de sitges amortitzat, a l'igual que la resta d'estructures coetànies, es va construir una masia de la que es va poder excavar una part amb una superfície de 70 m2. D'aquest edifici es coneixen 2 estances principals, de planta rectangular que es distribuïen al voltant d'un pati de 25 m2 i altres dues secundaries, molt estretes que han estat interpretades una com a magatzem o estable i l'altra com a corredor o distruïdor. Al pati es va identificar un cos d'escales que confirmaria l'existència, d'almenys, una planta pis. L'edifici es va aixecar amb parets de maçoneria lligada amb calç o amb argila indistintament, de 0,6 m d'amplària que es conservaven fins a una alçària d'1,6 m. Hi ha indicis de l'existència de dues pilastres, que haurien sostingut una arcada. La coberta seria de teula àrab i el paviment de lloses. Al llarg del segle XVI es va produir un abandó gradual d'aquest edifici del qual es van espoliar alguns elements, abans de la seva caiguda, com per exemple les lloses que havien format el paviment.
Després de l'abandó es va modificar la topografia de l'indret mitjançant l'aportació de terra i la construcció de murs de contenció i l'excavació va permetre documentar les rases de les vinyes que van estar en producció de l'autopista AP-7, moment a partir del qual es van abandonar els conreus i, va començar l'explotació de graves a la banda nord del pujolet sobre el que es documenten les restes descrites, que ha malmès una superfície de 400 m2 de jaciment.