Cal Finestres es troba al peu de la carretera BV-1229, per tant al peu del lloc per on passava l'antic camí Ral de Manresa, al seu pas per Castellgalí. A les darreries del segle XVIII hi hagueren queixes a causa del mal estat en què es trobava la ruta del Coll de Daví, cosa que motivà que s'hi fessin reparacions i que es projectés un millor traçat del camí. Amb tot, les obres serien abandonades definitivament, car pels volts del 1804 es començà la construcció d'un nou camí que unia Manresa amb la carretera de Barcelona a Madrid per Can Maçana. Tot i que aquesta nova ruta, a causa de les guerres napoleòniques i d'altres dificultats, no s'acabà fins el 1835, va significar la decadència del camí ral de Coll de Daví, malgrat que encara fos utilitzat pel transport a bast de cotó des del port de Barcelona a les indústries tèxtils de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. (Ferrando i Roig, Antoni. Cròniques de bandolers de Sant Llorenç de Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa. p.114). Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Sant Jaume de Vallhonesta (SantVicenç de Castellet) va exercir les funcions de caserna militar. L'hostal va acollir el "quarter general" d'un ampli territori on s'exercia el comandament central d'altres punts de vigilància del Bages Sud i del Vallès. L'historiador Joaquim Sarret i Arbòs explica en el llibre Manresa en la Guerra de la Independència, 1808-1814 la captura de 260 francesos que s'escapaven de Manresa en retirada pel camí ral. El 4 d'abril de 1810 els francesos, després que feia dies que estaven lluitant a Manresa, decidien abandonar la ciutat aprofitant la foscor de la nit, cap a les 12 o la 1, dirigint-se cap a Barcelona pel tradicional camí de Coll de Daví. Una petita guàrdia havia observat els seus propòsits i se'n va preparar una persecució, amb el resultat d'alguns morts i presoners. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser traslladada en processó des del santuari fins a Manresa l'any 1812 per agrair la retirada de l'exèrcit francès de la zona de Manresa.
