Aquest complex de grans dimensions evidencia una gran activitat basada en la indústria de la calç, a la zona de Tagamanent. Es desconeix el moment exacte de funcionament d'aquests forns, tot i que es pot donar una data aproximada de finals del segle XIX, fins abans del anys 70 i es pot associar al Forn d'en Peret, situat prop de la Fontmolsa. Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast industrial, situat a l'eix principal de comunicacions (la carretera de Ribes i actual nacional C-17) . La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu, la càrrega i buidatge de l'estructura. La boca del forn es trobarà a la part inferior del pendent des d'on és més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera a la zona propera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquest mateix punt de producció de calç es realitzaria la seva venta.
