Edifici de planta rectangular que omple la cantonada dels carrers Padró, Bertrand i Serra. Es tracta d'una antiga casa alineada al cantó nord seguint la línia urbana que conforma el carrer Padró. Malgrat tot, el fet de obrir-se allà el carrer Bertrand i Serra -que es tractava antigament d'un petit carreró-, va fer que la façana principal s'orientés al carrer Bertrand i Serra, essent aquesta la seva façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que és la del carrer Bertrand i Serra. Es tracta d'un edifici aixecat íntegrament en pedra, conformant un mur de mamposteria irregular, que exteriorment ha estat arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color marronós. Malgrat això, a les obertures principals -finestres i portalades- s'ha deixat la pedra vista. D'altra banda, tot l'edifici és troba envoltat perimetralment per una socolada de pedra de moderna factura fins a l'alçada d'un metre aproximadament. La façana principal es troba orientada al carret Bertrand i Serra, i s'obre amb tres portes rectangulars allindades a la planta baixa, i un petit finestró finalitzat amb un arc de mig punt. Al primer pis s'obre un balcó i dues finestres, i al segon pis una finestral balconera i una finestra quadrangular. La façana de migdia oberta al carrer Padró, s'obre amb un finestral rematat amb un arc rebaixat, que resulta d'haver tapiat la part inferior d'un antic portal. Aquest antic portal donava accés a la botiga de la planta baixa de la casa. En una de les dovelles superiors es llegeix la data de 1796. Al primer pis s'obre una finestra balconera i una altra finestra quadrangular, i al segon pis, un finestral rematat amb un arc molt rebaixat, que devia trobar-se antigament obert i ser una eixida d'unes antigues golfes. Ni la finestra quadrangular del primer pis ni el finestral del segon pis compten amb exteriors amb pedra vista, i per remarcar l'obertura, s'ha optat per resseguir el perímetre de l'obertura amb una franja pintada de color més fosc. Arquitectònicament cal destacar la presència d'un retranqueig que conforma un esglaó que s'observa a la façana principal, a un parell de metres abans de la cantonada amb el carrer Padró. Aquest esglaó fa entrar uns centímetres la línia de la façana de carrer Bertrand i Serra, i mostra- les estructures de l'interior també ho confirmen- una ampliació de la casa, fins a trobar-se amb la línia de façanes del carrer Padró. Exteriorment un altre element destacable és la presència d'un enrajolat amb rajoles de ceràmica vidrada de colors, conformant una sanefa, de la barbacana o part inferior que sobresurt de l'aler, creant un efecte estètic molt integrat amb la casa. La part inferior de les peanyes dels balcons també ha estat redecorat amb aquest tipus de rajola de ceràmica. Interiorment, a la planta baixa s'han adaptat els antics espais destinats a corts de bestiar, a safareigs i a botiga com a recepció i bar de l'Hotel. El primer i el segon pis han estat adaptats com a habitacions. En línies generals s'ha mantingut l'estructura originària de la casa, repicant els espais enguixats i deixant parets i voltes de la casa a pedra vista. Destaca especialment l'existència d'una volta, ubicada en un corredor, en la qual un tram és fet amb volta de canó, que es continua de forma seguida però pujant un nivell amb una volta apuntada.