Hotel Congost
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    C/ Carretera de Ribes, 45.

    Coordenades:

    41.72137
    2.27272
    439506
    4619097
    Número de fitxa
    08134-16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1921
    Raspall, M.J.
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC:29131; IPEC:926
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    RLE. SA. Carretera de Ribes. n. 35. Figaró-Montmany. 08590.
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Edifici aïllat dins el teixit urbà. Estructura a quatre vents format per planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants. Destaca l'ús de la rajola vidrada com a element decoratiu a les parets i finestres. En general destaca per les seves grans proporcions, es tracta d'una planta rectangular i coronada amb una coberta composta a doble vessant. Consta de planta baixa i dos pisos superiors i aprofita el desnivell del terreny per el soterrani. En aquest punt sobresurt una torre mirador. Una finestra d'arc de mig punt partida en tres espais dóna unitat al pis superior de l'edifici amb altres finestres similars. Obertures i emmarcament de maó. Tots els capcers tenen frontó. L'espai interior s'organitza en recepció, menjador i cuina, sala d'estar i altres dependències; mentre que a la resta dels pisos es disposen les habitacions individuals o dobles organitzades en passadissos. Tot i que actualment és una residència per la tercera edat, conserva el nom d'hotel i la seva estructura. Aquesta tot i que no és l'original si que ha mantingut una línia i ha posat en evidència una de les activitats econòmiques més rellevants del municipi en època moderna: l'hostalatge i allotjament dels viatgers.

    A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. L'hotel Congost, construït als anys 20, és un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia "agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros". Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava "en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir", o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. L'edifici va ser reformat i ampliat el 1921 per Manuel J. Raspall. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Entre el 1936 i el 1939 l'Hotel Congost va allotjar nombrosos refugiats de la guerra vinguts d'arreu de la península. Després es va convertir en un Hotel per passar a ser una residència de la tercera edat.

    AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.