Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras
Alella

    Maresme
    Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra

    Coordenades:

    41.48695
    2.29529
    441171
    4593055
    Número de fitxa
    08003 - 282
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Antic
    Romà
    Segle
    I-V dC
    Estat de conservació
    Bo
    No es coneix
    Protecció
    Legal
    ZIA (Catàleg Patrimoni d'Alella - 2010)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CCAA 757)
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una "destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall". També, en la mateixa horta, hi observà "una paret còncava i fumada", que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses
    peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121).
    Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A).
    Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244).
    Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una "tegula", durant les obres
    de construcció de l'autopista, "on actualment hi ha un pont". És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987.
    En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu
    de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda.

    El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge / Pont de l'Autopista, molt propers.

    Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949.
    Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987).
    No es té constància de cap actuació.

    AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
    Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987.
    FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.
    GALERA, Lluís (1949). "La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià"; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121.
    GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). "Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella". Alella, pàg. 21-A.
    PREVOSTI, Marta (1981). "Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo". Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244.