Conjunt de cases adossades de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal, que s'obre al SE. Els habitatges s'articulen en planta baixa i planta pis i les obertures de la façana principal es distribueixen de forma ordenada a partir de dos eixos verticals. La única finestra de la planta baixa i les dues de la planta pis són allindades, mentre que l'accés a cada habitatge compta amb arc escarser de maó. Totes presenten les mateixes característiques constructives, amb parets portants d'un tipus de tàpia que compta amb força maons disposats ordenadament de forma horitzontal al llarg dels mòduls de tàpia. Hi destaca la presència de diversos fragments de rajola de mostra catalana pròpia del segle XIX inserits dins de la tàpia, fet que situa la construcció dels habitatges en aquell segle o a principis del segle XX. Ens inclinem a pensar, però, en una cronologia de construcció dins del segle XIX.
Són un bon exemple d'arquitectura popular amb la tàpia com a element portant bàsic, tècnica constructiva pràcticament perduda.
