Grau Nou o de les Escales
L'Esquirol

    Osona
    Sant Julià de Cabrera
    Emplaçament
    A poca distància a migdia del santuari de Cabrera.
    1.256 m

    Coordenades:

    42.07162
    2.40832
    451053
    4657898
    Número de fitxa
    08254 - 136
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1952
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Social
    Titularitat
    Privada
    08254A008000030000KO
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera.
    És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes.

    El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades.
    Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu.
    El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: "Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.".

    PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251.
    PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101.
    VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau.
    p. 24-25.