Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Gorombau és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda al segle XVIII; de la primera construcció se'n conserven els murs de la planta baixa, fets de pedra lligada amb argamassa, mentre que els pisos superiors són eminentment de tàpia. Els vestigis més antics que s'han conservat es localitzen al cos que segons la tradició es corresponia a una capella, parcialment integrada amb el graner.
És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc carpanell adovellat amb la clau inscrita amb l'any "1783". Al primer pis hi ha tres finestres d'arc pla de pedra carejada i a les golfes una altra. A la façana lateral de ponent hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, les de la planta baixa de petites dimensions. A la façana posterior hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El parament de la casa és de pedra lligada amb morter i, a partir del primer pis, de tàpia. A la façana de llevant s'hi adossa un graner, de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha un portal d'arc carpanell arrebossat. Al pis hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat. A la part posterior d'aquest cos, parcialment integrat dins la construcció, hi ha un cos petit rectangular perpendicular a la masia, que està cobert amb volta de canó de pedra i té el parament de pedra lligada amb morter. Tant la masia com el graner tenen les parets exteriors arrebossades, i el ràfec de la primera és fet amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A nivell interior, la masia conserva bona part de la distribució original, així com dels materials característics. Així, l'entrada està coberta amb volta enguixada, amb una lluneta sobre la porta d'accés al pis superior. Al pis hi ha la sala, coberta amb bigues de fusta i a l'entorn de la qual s'hi distribuïen les estances. A les golfes hi trobem una característica encavallada. Els paviments són de lloses de pedra a la planta baixa i de tova ceràmica als pisos.Tot el costat de ponent de la casa va ser reformat a la dècada de 1960 com a habitatge modern.
Història
Masia documentada des de l'any 1076, quan formava part d'un alou comtal. El 1265 fou cedida pel rei Jaume I al comte Arnau de Vilademany. El primer emfiteuta documentat fou Ramon de Gorombau, que l'any 1159 va assegurar el dot de la seva muller Llobeta sobre el mas i les terres del lloc de Garembau (PLADEVALL,1995: 296). El sindicat remença de l'any 1448 va reunir a diversos propietaris a la plaça de Taradell, entre els quals hi consta Jacob de Gorombau, per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. L'any 1618 el seu hereu Joan Gorombau reconeixia tenir pel senyor del castell de Taradell el mas Gorombau amb les seves terres i masoveries, com també el dret de prendre aigua de la riera per fer funcionar el seu molí. L'any 1729 va passar a mans de la canongia de Vic. Segons fonts orals, va ser cremada durant la Batalla de Vic dins la Guerra del Francès. El terratinent Jaume Galobart, propietari dels masos Riambau i Quintanes de Tona fou afusellat l'any 1936 pels milicians a l'era de Goromabau, on ja ferit s'havia anat a refugiar. Passada la Guerra Civil, l'any 1939, també van matar al seu masover, anomenat Barceló. L'esclafit de 2003 en va malmetre sensiblement la coberta.
Bibliografia
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell.
FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell.
HOMS, M. (2005). El Sindicat remença de l'any 1448, dins de Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Girona: Ajuntament de Girona.
PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.
PUIGFERRAT, C. (2009). "Els assassinats de Josep Soldevila, Josep Boixadera i Jaume Galobart (13 i 14 d'agost de 1936)". Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.
