Goigs en alabansa del gloriós Sant Isidro. Patró dels pagesos.
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es canten en lloança de Sant Isidro, Patró dels Pagesos a l'església de Sant Pau de Casserres. La lletra diu: Puig que sempre sou estat / de pagesos gran honor: / Guardaunos sempre de mal / Sant Isidro Llaurador.
Madrit Mare de REys grans / es vostre Patria famosa, / sentho vostre mes ditxosa / que per serho de Reys sants / la corona y cetro de or, etc. /
Vostra Mare ab alegría / vos consagrá á la sens par, / Maria estrella del Mar, / y en lo seu amor vos cría: / Per tant qui en Vos confía / li donau vostre favor, etc.
Missa acostumau oír / mentres quels altres treballan / pero los Angels devallan / à vostre ofici suplir; / lo Cel se os digna servir, / his fa per Vos llaurador, etc.
Vostra clemencia sentían / no solsament los pobrets, / sino fins als aucellets / quan en libern fam patian; / Los quals mansos se venían / á vostras mans sens temor, etc.
Com Sant Ramon pasá'l mar / de Mallorca á Barcelona, / vostra esposa santa dona / á Xarama va pasar; / Lo cual feu pera probar sa enteresa com de flor, etc.
Entre miracles sabuts,/ es aquell que vareu fer / quant al Rey Felip Tercer / donareu vida y salut: / Tota Espanya á Vos acut / ab esperansa y amor, etc.
Miracle fou que espanta / quan de una dura penya / traguereu Vos aygua tanta / com vuy en Madrit se ensenya: / Es gran Font y manancial, / y cura de tot dolor, etc.
De pedra guardau los blats, 7 sius reclaman de bon cor, / curau coixos, y ulcerats, de tot mal, febre, y dolor, / Medicina Cordial / contra cualsevol rencor, etc.
De pagesos y casats / sou gloria y honra gran, / dos subjectes mes amats / en lo mon nos trovarán: / O que amor tan conjugal, conservareu sens rencor, etc.
TORNADA. / Puig estau ja collocat / en lo Cel ab gran honor: Guardaunos sempre de mal / Sant Isidro Llaurador.
El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
Bibliografia
BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga.
