Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goig a lloança de Sant Zenó, gloriós patró de Santa Maria d’Arenys de Mar, festejat el 9 de juliol. La present edició està impresa per Altés, impressor de Barcelona, amb el número 7655 l’any 1917. Està editat en un paper foli, en blanc i negre, amb una imatge central del sant abillat de centurió romà i amb els seus atributs. A la mà esquerra porta la palma del martiri, mentre que a la dreta destaca l’estendard. Un àngel sosté la corona del martiri.
La imatge està flanquejada per dues flors. L’orla tipogràfica és una figura d’encadenada geomètrica. La versió de l’any 1981 conté la partitura musical.
El text es disposa en tres columnes separades per una línia vertical, que diu així:
Primera columna:
Arenys de Mar molt joiós /us diu que’s vostre en tothora: / O, sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
Teniu un poble tot blanc / que’l vostre amor endevina, / es, vostre coll, plè de sang, / perpetual clavellina; / el vostre cos sentorós / un bé de Déu atresora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
Tant us plagué’l blau del cel /que us fou pesada la vida, / se us desvetllà un anel / tot, per la gloria indinida; / vorera el mar, per a Vós, vil·la gentil s’hi enflora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
El comaret, pel conreu, / quan ou que’l torb ja braola /
Segona columna:
us fa de Vos pregadéu / perquè la vinya verola; / esperanceu l’enguniós, / aconorteu a qui plora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
Si marxa enfora mar bella cantant al pas del remar, / el pescador, te una estrella, / que no veu mai aclucar; / Vous sou l’estel fulgorós / que ablana la mar si es traidora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
Siau confort del jovent, / el tendre amic d’infantesa, / vora l’espona amatent / per amparar la vellesa; / per tota vida dolçós / deu-nos, d’amor, en penyora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
Tercera columna:
Dins de la pau immortal / serem més forts cada dia, / ens lliurareu, vos, del mal; / dintre del cor, flama pia, / del nostre rés fervorós / hi cremarà fins que ell mora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
D’Arenys, tot fill, victoriós / quan va pel món us enyora. / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //
V. Pregueu per nosaltres beneït Sant Zenón. / Per a que’ns fem mereixedors / de lo què es paraula del Crist. / Amèn. //
ORACIÓ
Feu, o Déu omnipotent, si us és grat, que per mitjà de Sant Zenón, gloriós màrtir nostre, ens sentim deslliurats de tota mena de malures, de tota llei de malavolences i de mals judicaments. / Així sia. //
R.P. Fr. HILARI DE ARENYS DE MAR, / O. M. Cap., scripsit. //
L’Ilm. I Rvm. Sr. Bisbe d’aquesta Diòcesi D. Franciscà de P. Mas i Oliver concedí 50 dies de perdó a tots aquells que penedits dels seus mancaments, resin aqueixos goigs a lloa del gloriós Sant Zenón, que te una vil·la xamosa que l’estima de cor i tota una gent que no’l deixarà mai. //
Els presents Goigs dedicats en penyora de bona amistat al R. Zenón Mensa, Pbre., en ocasió d’ésser nomenat pendonista de la processó del Sant patró i màrtir Zenón, foren escrits pel llorejat i ja esmentat poeta arenyenc, el jorn de Sant Lluís Gonçaga del any MCMXVII. //
7655. – ALTÉS – IMPRESSOR – BARCELONA.
N’existeixen vàries versions, amb una clara evolució del text. Destaca l’edició sense datar de Josep Abadal de Mataró, en castellà, molt decorada, la versionada l’any 1981 (text revistat per M. Amagat i Matamala, amb tipografia de M. Ribas i musicada pel D. Moner i Basart) i finalment la versió en paper fotogràfic dissenyada per a.s.a. del maig de 2013 que manté el text de l’any 1917 del Prevere Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Caputxí. D’aquesta versió destaca la imatge central de sant Zenon extreta del retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar sobre fons grisenc (part inferior s’hi representa una imatge antiga de la població amb la platja i vairs vaixells de vela) i l’orla decorativa feta amb una punta de coixí.
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).
Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Història
Sant Zenó és un sant posttridentí que neix en el context de la Contrareforma. Coincideix amb el redescobriment dels antics cementiris cristians, a les catacumbes de Roma. A partir del Concili de Trento (1545-1563), qualsevol resta humana que sorgia del subsòl romà, s’atribuïa a un cristià perseguit per l’Imperi romà. Els prohoms catalans a la recerca de notorietat les transportaven a les seves poblacions d’origen, on eren acceptades com a relíquies vertaderes i, per tant, es van convertir en objecte de culte i intercessors principals de la població. Per molts d'aquests màrtirs el culte ha decaigut, però per d’altres, reconeguts pel nom col·lectiu de Sants Màrtirs (on s’inclou sant Zenó) perviuen com a patrons i protectors celestials.
Zenó (mitjan segle III, Roma – 298, Aquas Salvias, Roma) patró d’Arenys de Mar, fou un tribú militar, comandant de legió romana durant l’època dels emperadors Dioclecià i Maximià. Declarant-se cristià fou tractat com esclau i forçat a treballar als edificis termals imperials, conjuntament amb alguns dels seus legionaris. Sembla que un cop finalitzades les obres, ell i els soldats que havien estat a les seves ordres i esclavitzats també, foren decapitats.
Se’l representa vestit de centurió romà, amb una túnica curta dessota l’armadura. Els seus atributs són la palma del martiri a una mà i l’estendard a l’altra, com es pot observar al retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar.
La seva festa se celebra el 9 de juliol, dia de la Festa Major del poble. Se l’invocava contra la plaga de la llagosta. La seva imatge es duia en processó i solia dur una branqueta de raïm primerenc oferta pels pagesos.
Les relíquies arribaren a Arenys de Mar pel religiós Juan Domínguez, procedent de Roma, el 4 de novembre de 1583, amb el permís del papa Gregori XIII. Domínguez retornava a la seva parròquia de Fuentelsaz (Guadalajara, Espanya), i en arribar a la població d’Arenys emmalaltí de gravetat. Fou en aquest poble que, acollit per la seva població, es curà. En agraïment, abans de continuar amb el seu viatge, obsequià la parròquia amb algunes de les relíquies del sant.
L’any 1664, els habitants de la població van fer el vot de vila com a prometença de celebrar la festa de Sant Zenó i honorar-lo de forma principal. El bisbe de Girona, Josep Fageda, ratificà el vot, el 16 de juny del mateix any.
L’any 1671 s’encomanà a l’argenter de Barcelona, Jaume Vilarrasa, l’elaboració d’un reliquiari de plata, que desaparegué durant la Guerra Civil espanyola.
L’any 1680, Lluïsa Feliciana Portocarrero i Meneses, esposa del marquès d’Aitona i senyora d’Arenys, concedí el dret de celebrar fira per sant Zenó.
La consueta de 1734 reconeix e lpatronatge del sant sobre la població.
En el retaule barroc de l’església de Santa Maria, realitzat pel vigatà Pau Costa entre 1706 i 1711, dedicat a la Mare de Déu es pot veure l’escultura de sant Zenó vestit de soldat romà que corona el conjunt.
Bibliografia
ARIMANY, Joan (2013). Sants tradicionals catalans. Farell. Sant Vicenç de Castellet, pp. 156-157.
BISBAL CLAPÈS, Teresa (2005). Els goigs d'Arenys de Munt i de Mar. Llibres El Setcièncis.
