Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es veneren a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, antiga parròquia. Un exemplar que es conserva a l’Arxiu Municipal de Granollers, està decorat per una doble orla de motius vegetals a base de pinyes i glans. A la part superior, hi ha la imatge del sant, amb el bàcul a la mà dreta i la palma del martiri aguantada pel braç esquerra. Al dessota dels seus peus, l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, signada per A. Batllori Jofré, i diu així:
Goigs en llaor de Sant Cebrià.
Bisbe i Màrtir, / Titular de l’Antiga / Parròquia / nde Cabanyes //
Sant Fost / De Campsentelles, / Vallès Oriental, / Arquebisbat / de Barcelona.
Aplec: Tercer Diumenge / de Setembre.
Primera columna:
TORNADA
Aplegats en el Senyor / a redós de les muntanyes: / Sigueu nostre protector, / sant Cebrià de Cabanyes.//
ESTROFES
A Cartago sou nascut/ de família pagana, / fins que un dia, convençut, / abraceu fe cristiana, / i us en feu gran defensor / amb escrits i bones manyes:/
Sigueu... //
L’any dos-cents quaranta-nou/ la diòcesi us confien; / eren temps de gran renou, / molts el nom de Crist odien; / però, vós sou Bon Bastor / pels companys i les companyes: / Sigueu...//
Primer fóreu desterrat / amb la fe per gosadia, / i després, martiritzat, /
Segona columna:
acusat de rebel·lia; / testimoni de l’Amor / que us abrusa les entranyes: / Sigueu...//
En nou anys d’episcopat, / vàreu ser puntal i exemple, / i la gran cristiandat / el valer vostre contempla, / i us fa ser mereixedor / d’altars, temples i peanyes: / Sigueu...//
L’any mil cent noranta-dos, / al vessant de Montalegre, / en un acte esplendorós / la parròquia s’integra / al servei del bon sector / de masies i muntanyes: / Sigueu...//
La parròquia cresqué / aplegada amb Martorelles / i amb aquella d’on nasqué / de Sant Fost de Campsentelles; / un conjunt encisador /
Tercera columna:
de parròquies germanes: / Sigueu...//
Moltes generacions, / a redós d’aquest sant temple, / han rebut bones lliçons / i han tingut el vostre exemple; / per seguir nostre Senyor / tot deixant vies estranyes: / Sigueu...//
Amb la fe com a senyal / perquè ens meni per la vida, / i amb l’amor, tan principal, / que a estimar-nos tots convida, / confiem amb gran fervor / des del fons de les entranyes: / Sigueu...//
TORNADA
Aplegats en el Senyor / a redós de les muntanyes: / Sigueu nostre protector, / sant Cebrià de Cabanyes.//
(partitura amb la lletra de la tornada per a ser cantada)
V. Pregueu per nosaltres, sant Cebrià. // R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist.//
PREGUEM: Oh Déu, vós que heu donat a l’Església sant Cebrià com a pastor sol·lícit i màrtir invicte; feu que, / per la seva intercessió, siguem enfortits en la fe i en la constància i treballem sense defallir per la unitat de l’Església. / Per Crist Senyor nostre. R. Amén.
Lletra i música: Jaume Planas i Pahissa. (1984).
Dibuixos: A. Batllori Jofré
Edició promoguda pel Grup local d’Òmnium Cultural – Impressió: Gràfiques Garrell Granollers.
Hi ha una versió de l’any 1998 en paper de color groc sense orla i molt més senzill, imprès per GAVDIA CANENTES 012. 2a ed. DL B-41.361-1998.
Al centre, la imatge del sant. S’hi afegeix que la celebració litúrgica és el 16 de setembre (junt amb Sant Corneli) i que la festa popular es fa el 3er diumenge de setembre. En el verso del document, s’hi pot llegir un text escrit per Jaume Planas i Pahissa (Amic de Cabanyes) amb motiu del XXI Aplec de Cabanyes, el 20 de setembre de 1998. Al peu de pàgina es pot llegir “La primera edició dels Gogis en llaor de Sant Cebrià, en composició i il·lustració d’A. Batllori Jofré i impresos per Gràfiques Garrell, de Granollers, foren distribuïts pel grup local d’Òmnium Cultural als assistents a l’Aplec de Cabanyes del 1984".
A més d’aquesta segona edició, s’ha fet un tiratge especial (numerat de l’1 al 50) destinat als protectors i amics de l’Aplec.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
ESBERT i TOBEÑA, Víctor (1999). "Uns goigs atípics", dins Campsentelles, núm. 4. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes, p. 35.