Goigs de Santa Llúcia
Prats de Lluçanès

    Osona
    Santa Llúcia de Quer. Prats de Lluçanès
    Emplaçament
    A 300 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 71'800

    Coordenades:

    42.00095
    2.02458
    419219
    4650342
    Número de fitxa
    08171-161
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Vic. c/ Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir, venerada a la capella de Santa Llúcia, al peu del Castell de Quer, de Prats de Lluçanès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics romboïdals. A la part superior hi ha una imatge de la verge flanquejada per dues imatges del Castell de Quer. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida de la Santa. A la part inferior hi ha les oracions.

    Els goigs es canten el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila.

    Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Santa Llúcia va morir màrtir a Siracussa entorn de l'any 304, durant les persecucions de Dioclesià. Les actes del seu martiri descriuen a una jove noble siciliana que es va consagrar a Crist i va decidir donar els seus béns als pobres i renunciar al seu matrimoni. El seu promès la va denunciar al cònsol de Siracussa i va ser arrestada i decapitada després de diverses temptatives inútils de portar-la a un prostíbul, violar-la o cremar-la a la foguera. Se la representa normalment amb els ulls sobre un plat, pot tenir la palma del martiri i una espasa o punyal, instruments del seu martiri. El seu nom significa lluminós.