Triomfant i poderós
Sou davant Nostre Senyor.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Osca, sortada ciutat,
Produïa, amb bell delit,
La flor i el fruit exquisit
Que fins al Cel ha arribat
I així difondre abundor
De socors, gràcia i favor.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Els pares-no sens misteri-
A Saragossa us envien
On els miracles admiren
De vostra fe i gran imperi,
Bo, i predicant, fervorós,
L'amor de Nostre Senyor.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Mentre amb despit i furor
Prova Dacià, el malvat,
En vostre cos delicat
Dels turments el viu dolor,
Brilla en Vós la resplandor
De la llum del Crist l'amor
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Arribàreu a València
I fóreu empresonat.
De Valeri confortat
Sou per alta providència.
Sofriu alegres tots dos
Fam, fret, i foscor i dolor.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Per fer-vos prevaricar
A un poltre lligar-vos feren
Fins que els membres vegeren
Els ossos desconjuntar.
Ferm, malgrat els assots,
No defalleix vostre cor
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Entre feres, el cos fret
Fou a un mal canyet tirat
I fou per un corb guardat
I per Déu, a tot indret.
Ell us defensa, amorós,
Contra el llop devorador.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Dacià, ferotge encar,
No pot més, perquè en Vós veu,
Els grans prodigis de Déu
I us llença al fons de la mar.
Sortiu a flor d'aigua airós
Vessant llum i bona olor.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
En vostra festa, a trenc d'alba,
Us lloem, oh Sant Vicenç,
I tot el poble de Gualba
Rep de Vós consol inmens.
Reliquiari formós
Brilla a l'altar amb tot honor.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
Deu-nos de la fe el braó,
Ja que confiem en Vós.
Sigueu nostre protector,
Vicenç, màrtir gloriós.
