Goigs de Sant Sebastià
Prats de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a l'església de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès. En la present reedició, feta l'any 2001, s'ha donat preferència al text que va escriure Joan Viñas en la dècada dels anys seixanta del segle XX. S'ha fet alguna petita modificació en algunes ratlles o estrofa, que si bé retoca el vocabulari o el ritme, deixa intacta la idea original. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música. Al revers hi ha un escrit on s'hi ressegueixen pinzellades de la història dels goigs i de l'església de Sant Sebastià. També hi ha una reproducció, en petit, de la primera edició dels goigs en honor a Sant Sebastià.
Els goigs són cantats el dia del sant, el dia 20 de gener i durant nou diumenges a l'estiu (en la novena). La present edició és la tercera en ordre cronològic i coincidí amb la reposició d'una imatge del sant a la fornícula de la façana principal de l'església. A la primera edició, en català antic, no en consta la data ni el nom de l'autor. De la segona, que encara en circulen alguns exemplars, se'n fa ús sempre que es canten els goigs en honor del sant.
Història
Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Gàlia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva muller Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la claveguera Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes.
